Cites > L’obra escrita

“Tractat de geografia, aquest llibre d’Isidor Cònsul que avui els recomano és un llibre contundent, lleuger i profund. El lector o la lectora hi assoleix la superació de la soledat, dels seus sentiments de marginació, a través de la Geografia –no de la Història, que no és rellevant en aquestes qüestions. Això fa que la conjunció Vida-Mort-Geografia sigui tan impressionant com els més grans paisatges del Pirineu”
Joan Margarit, La pau dels orígens
“És el verdaguerisme, l’àmbit de les Lletres Catalanes que hi perd més. Verdaguer el xuclà de jove i a Verdaguer dedicà la major i millor part de la seva activitat d’estudiós de la literatura i fins i tot d’editor (...). Perdem no sols un referent d’erudició i un col·laborador actiu, sinó un assedegat de literatura”
Ricard Torrents, El 9 Nou, 4 de setembre de 2009
“Era un gran escriptor, malauradament poc prolífic –l’obra pròpia sacrificada generosament a l’edició i divulgació de l’obra d’altres–, però autor d’uns quants llibres que perduraran, entre els quals Tractat de geografia
Vidal Vidal, Lectura Segre. Suplement dominical,
27 de setembre de 2009
“Quan vaig llegir Tractat de geografia, vaig descobrir-hi una forma d’escriure tendra, pausada, musical, capaç d’entendre que no hi ha literatura sense amor, i per tant molt despullada de màscares. (...) Ritme de Bach o de Haydn”
Jordi Cabré, SOLC, Octubre 2009
“Un aspecte que cal destacar especialment d’Ànima de bolero és la qualitat del seu llenguatge, eminentment i eficaçment col·loquial, d’una gran vivor, utilitzant sense manies les formes pròpies del lleidatà, que si a la metròpoli poden sonar un xic estranyes li han de fer gràcia a tot lletraferit de les Illes”
Bartomeu Fiol, Diari de Balears, 8 de desembre de 2009
Ànima de bolero, un homenaje a su saga campesina que va más allá del documento antropológico o la nostalgia edulcorada, que rastrea en la memoria y el magma emocional, que indaga en la patria buscando los orígenes. Un legado de buena literatura y de humanidad. Un libro maduro y sereno”
Anna M. Gil, Culturas. La Vanguardia, 27 de gener de 2010
“En l’obra d’Isidor Cònsul no hi ha, tan sols, el crític literari, el professor, l’editor o l’escriptor. Hi ha també l’home cívic, el patriota, el ciutadà. O, si voleu, encara millor: l’Isidor era tot això, a la vegada, i d’una manera indestriable. En la seva obra hi sura un ferm i recte pòsit ideològic, que és la síntesi del seu compromís vital. D’un intel·lectual progressista, d’aquella esquerra de tradició catalana, ni dogmàtica ni afalagadora. D’un ciutadà arrelat a la seva terra, que volia lliure i plena. Sobirana”
Josep Bargalló, La pau dels orígens
“Cònsul està més a prop de Gimferrer que de Pla, però marca prou les distàncies perquè el referent només sigui en el vessant intel·lectual, perquè la presència de Pla l’allunya de Gimferrer. Si els dietaris de Gimferrer són una alta operació intel·lectual, (...) els dietaris de Cònsul són tot el contrari. El jo del dietarista és present en tot i per tot i això permet i facilita la creació d’un jo autobiogràfic”
Àlex Broch, La pau dels orígens
“Quan rememora els anys d’infantesa a Bellpuig, se’n va també a una llengua més aviat perduda, d’un lèxic exuberant i amb recursos tan significatius com aquelles frases fetes que tan preocupaven un Josep Pla a la recerca del català literari”
Vicent Alonso, La pau dels orígens

La pau dels orígens. Homenatge a Isidor Cònsul

A cura de Sam Abrams.

Proa, Barcelona, 2011.

Veure més  >