Cites > El que n’han dit

“Un dels personatges més extraordinaris que ha generat la cultura catalana dels darrers temps”
Sam Abrams, La pau dels orígens
“Era un roure, un home d’una intensitat i una capacitat de treball inigualables. També una persona que es va caracteritzar per la feina ben feta”
David Castillo, La pau dels orígens
“Un home íntegre, de cor noble, de mirada neta i d’ànima d’infant que dedicava cadascun dels seus dies a la materialització d’un somni. Vista en perspectiva, la vida de l’Isidor sembla que respongui al desenvolupament d’una estratègia molt concreta: una mica, en certa manera, com Manuel de Pedrolo, que es va lliurar en cos i ànima a la normalització de la nació catalana fornint-la d’obres en tots els àmbits de la literatura. Pedrolo ho feia com autor i l’Isidor a través de l’edició, de la divulgació i de la investigació”
Víctor Alexandre, La pau dels orígens
“Als antics romans els agradava de posar a les tombes a les vores dels camins. Per això una de les inscripcions més comuns als frontispicis de les seves tombes era aquest exordi: Siste viator, ‘atura’t viatger’, i tot seguit inscrivien sobre la pedra funeral el panegíric del difunt. (...) De vegades anava acompanyat d’una advertència: Heroem calcas. «Aturau-vos viatgers; calcigau un heroi». El meu heroi: Isidor Cònsul.”
Josep Lluís Aguiló, La pau dels orígens
“De gent com ell ve que hi hagi d’haver una altra vida”
Joan Triadú, Avui, 1 de setembre de 2009
“La finor d’esperit, l’elegància i la grandesa: jo no hauria trobat una definició millor d’Isidor Cònsul”
Joan Francesc Mira, El Temps, 8 de setembre de 2009
“Per fer un bon treball com el que en Cònsul va fer cal una preparació sòlida literària i de cultura general. Cal saber-ne. I cal perspicàcia, és a dir, intel·ligència aplicada a aquesta matèria. Però calen algunes coses més. Que en Cònsul tenia. Cal calidesa. Cal empatia, saber entendre les raons de l’altre. Les seves pors, els seus complexos, les seves angúnies, les seves il·lusions. Tot això requereix tendresa. En Cònsul en tenia. Cal discreció. Cal, evidentment, seriositat”
Jordi Pujol, La pau dels orígens
“Treballador inesgotable, perfeccionista i lluitador de primera línia. Hi afegiria l’habilitat negociadora, el de saber esperonar equips, la il·lusió en els projectes, el bon ull en triar-los, el màrqueting en saber-los vendre i, sobretot, una capacitat majúscula en el camp de les relacions humanes”
Josep Pont, El Pregoner d’Urgell, setembre de 2009
“Era un lluitador infatigable i un gran coneixedor i un gran amant de la literatura. I, doncs, amb la seua marxa, la literatura catalana perd un dels seus pesos pesants”
Usó, El rastre de Clarisse (blog), 28 d’agost de 2009
“Feia unes lectures tan profundes dels llibres que comentava, hi veia unes coses, uns replecs, unes intencions i unes formes, que deixava petits, escanyolits, totalment arraconats i desfets els que som de lectures distretes i a sac”
Manuel Cuyàs, El Punt, 30 d’agost de 2009
“Tenia tres grans amors: la família, la literatura i Catalunya, als quals va ser fidel, fidelíssim”
Climent Forner, Catalunya Cristiana,
24 de setembre de 2009
“Era un enamorat de la terra i de la llengua, un home compromès amb la cultura del país i un dinàmic impulsor d’iniciatives que servissin per elevar el nivell espiritual de la nostra gent”
Jordi Pàmias, El Pregoner d’Urgell, setembre 2009

La pau dels orígens. Homenatge a Isidor Cònsul

A cura de Sam Abrams.

Proa, Barcelona, 2011.

Veure més  >