Biografia

Isidor Cònsul i Giribet va néixer el 14 de juliol de l’any 1948 a la població de Bellpuig, a la comarca de l’Urgell.
És el gran de tres germans, i l’únic noi.

Dels estudis de primària a les Escoles Nacionals de Bellpuig en guarda sempre el record d’un mestre que es converteix en el seu primer referent intel·lectual, José M. Gonzalvo. És ell qui empeny la família perquè el deixi prosseguir amb els cursos de secundària (a l’Acadèmia Sant Tomàs) i, tot seguit, amb els estudis de Magisteri a l’Escola Normal de Lleida (1965-68) i de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, on es llicencia l’any 1973.
Anys més tard, el 1991, es doctora en Filologia catalana amb la tesi, dirigida pel Dr. Joaquim Molas, Sant Francesc de Jacint Verdaguer: un poema per a una vida (EUMO, 2001), que és una edició crítica del llibre Sant Francesch. Acabats els estudis exerceix la docència a centres de secundària, essencialment a l’escola Súnion de Barcelona i a l’Institut Joanot Martorell d’Esplugues de Llobregat.
L’oportunitat d’accedir en el món universitari li arriba l’any 1996, quan entra a la Universitat de Vic per a fer-se càrrec d’un assignatura sobre la recepció de la literatura universal en català.

Es casa l’any 1973 amb Romi Porredon, amb qui té dos fills, l’Arnau i el Roger. La faceta familiar és un aspecte determinant en la seva vida, a la qual es refereix sempre com “la tribu”. Amant de la bona taula i els bons vins, no defuig mai una sobretaula de conversa apassionada sobre qualsevol tema relacionat amb la literatura, el cinema, la política, Catalunya i el Barça. És aquesta faceta d’amant de la terra, de patriota, el que el duu a conèixer pam a pam el país, a arrelar-se en els seus punts geogràfics essencials (Bellpuig, Cervera, Espés i Sant Just Desvern) i a participar activament en la vida cultural, etnogràfica i associativa d’aquests indrets, des dels quals es converteix en un coneixedor profund del país, de la seva història i de les seves tradicions.

Des de jove, inicia una fèrtil relació amb Serra d’Or, on publica el seu primer article l’any 1979 i de la qual forma part del Consell de Redacció durant trenta anys. Gairebé en paral·lel, comença a col·laborar al diari Avui, escrivint-hi de manera molt regular al llarg de més de quinze anys, durant les dècades dels 80 i els 90. És en aquest diari on es fa un nom destacat en l’àmbit de la crítica literària, tot i que també publica de forma habitual al setmanari El Temps, al suplement Cultura del diari Avui, a l’Anuari Verdaguer i a la revista de muntanya Vèrtex. A més d’exercir de crític literari, fonamentalment sobre literatura catalana contemporània, Isidor Cònsul s’especialitza en els estudis sobre el segle XIX , en particular sobre la Renaixença, i més concretament sobre la figura de Jacint Verdaguer. La passió verdagueriana es fa palesa des dels seus primers assaigs: l’any 1986 publica el seu primer llibre, Jacint Verdaguer. Història, crítica i poesia, també participa en diverses antologies del poeta de Folgueroles, es converteix en un membre actiu de la Societat Verdaguer, i finalment podem afegir el guió Verdaguer, 100 anys, d’un enorme esforç divulgatiu, amb què obté el Premi Eduard Rifà de guions radiofònics l’any 1988. Durant aquells anys, i en paral·lel al fort sentiment cap al poeta de Folgueroles, també s’encarrega de la recuperació del llibre Folklore de la pagesia, de Valeri Serra i Boldú, juntament amb Ramon Miró. A partir d’aquí, s’ocupa de l’organització del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, que es consolida a poc a poc fins a convertir-se en el més important del seu gènere, tant a nivell català com peninsular. Al voltant d’aquest guardó, en què involucra Publicacions de l’Abadia de Montserrat i la Conselleria de Cultura de la Generalitat, s’activen un seguit de publicacions anuals que doten Bellpuig d’una singular capitalitat cultural de la zona del Pla d’Urgell.

Justament, una de les facetes més conegudes d’Isidor Cònsul és la de dinamitzador d’esdeveniments culturals de diversa índole dins la vida literària catalana. El curs 1990-1991 coordina “L’Any del Tirant” organitzat pels Departaments d’Ensenyament i de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i a partir d’aquí edita les aportacions d’aquesta efemèride a Memòria de l’Any del Tirant (1992). També publica amb Ferran Gadea Tirant lo Blanc. Guia de Lectura (1990) i més tard l’estudi de divulgació Tirant lo Blanc (1992). Per altra banda, des del 1988 i fins al 1998, intervé en les guies de lectura de literatura catalana per a estudiants de batxillerat de l’Editorial La Magrana, i a la vegada és un dels responsables de l’experiència de “L’escriptor del mes”, coordinat des del Departament d’Ensenyament, on, alhora, dirigeix les revistes escolars Crònica d’Ensenyament i Butlletí dels Mestres. En aquest mateix apartat cal destacar que Isidor Cònsul es converteix en membre de la Junta del Centre Català del PEN Club el 1986, i n’exerceix el càrrec de secretari des del 1988 i fins el 1999, període en què el PEN català organitza a Barcelona el 57è Congres del PEN Club Internacional (1992) i la Conferència Mundial dels Drets Lingüístics (1996), durant la qual se signa la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. Entre el 1995 i el 1999, Isidor Cònsul també exerceix de president del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional. Com a secretari del Centre Català del PEN, a més, forma part de la Junta Rectora de la Institució de les Lletres Catalanes, que edita la revista Catalan Writing del la qual és cap de redacció i hi publica, esporàdicament, algun article. El desembre de l’any 1995 és nomenat secretari de l’Ateneu Barcelonès, tasca que exerceix durant cinc anys.

A aquests càrrecs i intervencions en la vida cultural catalana, i a la seva carrera com a investigador del llegat literari de Jacint Verdaguer, cal sumar-hi la publicació del llibre Llegir i escriure. Papers de crítica literària (1995), on reflexiona sobre l’estat de la literatura catalana contemporània i el paper de la crítica. La seva activitat com a articulista és reconeguda i premiada l’any 1997, quan el Gremi d’editors li atorga el guardó Nit de l’Edició-Atlàntida al millor articulista en català. Des del 1988, Isidor Cònsul dirigeix la col·lecció “L’Esparver Llegir” de l’editorial La Magrana.

El 1998 la seva activitat en el món cultural català fa un gir important quan accepta el càrrec de director literari de l’editorial Proa, segell capdavanter del grup Enciclopèdia Catalana. És des d’aquesta nova faceta que segueix publicant nous estudis sobre Jacint Verdaguer: Jacint Verdaguer/Joan Maragall: jocs de miralls (2002), l’antologia Els bordons de l’arpa (2002) i Perfils de Verdaguer (2003). Tot plegat culmina amb la llarga publicació, juntament amb Joaquim Molas, de l’Obra Completa del poeta, en una edició crítica en quatre volums: Prosa (2002), Poemes llargs. Teatre (2003), Poesia 1 (2005) i Poesia 2 (2006). Des de Proa, dóna prioritat a la literatura catalana contemporània, ja sigui potenciant la carrera d’autors ja consolidats com descobrint nous talents, a la vegada que també aposta per una línia d’assaigs i llibres d’història valents i polèmics i enceta una política de reedicions de clàssics que obté un gran ressò de la crítica i es converteixen en inesperats èxits de venda.

L’entrada al món editorial atura la seva activitat crítica però estimula la de narrador. En aquest sentit, Isidor Cònsul escriu obres en prosa de caire autobiogràfic amb un estil propi, entre el dietari, els records i la crítica literària: Cinc estacions: un dietari (1998), En el nom del pare (2004) i Tractat de Geografia, guardonat amb el premi Marian Vayreda d’Olot el 2008. En algun d’aquests volums, a més, comença a perfilar-se una nova vessant: la de narrador, amb la qual crea un món propi al voltant del mite literari d’Espés. D’altres relats apareixen, puntualment, als reculls de contes de les Trobades d’Escriptors als Pirineus, promogudes pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu, i de les quals es converteix en editor i animador fidel, al costat de Ferran Rella. Així, els seus contes apareixen en els volums col·lectius: Crestes i crestons (1995), Cua de bou (1999), Te de roca (2000), Set claus (2001), Parnassius Apollo (2002), Aiguaneix (2003), Temps de fogony (2004), Lux mundi (2005), Lauburu (2006), Portal de Cerdanya (2007) i Capiscol (2008). L’any 2009 aplega aquest seguit d’històries i algun relat inèdit al volum Ànima de bolero (2009), que es publica pòstumament.

Isidor Cònsul no només ha estat crucial per a la recepció crítica i, sobretot, popular de l’obra de Jacint Verdaguer o del Tirant lo Blanc, per posar dos exemples, sinó que també ha contribuït decisivament a la consideració de gran literatura de novel·les catalanes com el Camí de sirga de Jesús Moncada, Pedra de tartera de Maria Barbal o Les veus del Pamano de Jaume Cabré. La seva tasca com a editor i articulista ha estat d’una importància cabdal en les lletres catalanes.

Mor a Badalona el 27 d’agost de 2009, víctima d’un càncer contra el qual va lluitar durant un any i mig. En el seu funeral, al Tanatori de les Corts, hi assistiren mig miler de persones, entre les quals, destacades personalitats del món literari i polític català. Les seves cendres reposen en els quatre punts essencials de la seva geografia particular: Bellpuig d’Urgell, Cervera, Sant Just Desvern i Espés.